Oli d’oliva, l’or líquid de Menorca

L’oli d’oliva, un dels tresors gastronòmics de les regions mediterrànies, comença a arrelar a Menorca. En els darrers anys, diverses finques agràries s’han iniciat en el conreu de l’olivera o han ampliat la superfície dedicada. Segons la informació facilitada per l’Associació Oli de Menorca, a dia d’avui, hi ha més de 80 hectàrees plantades i una vintena de productors.

En línia amb el camí realitzat pel vi de Menorca, l’oli d’oliva verge extra també està experimentant una tendència ascendent, tant en termes quantitatius com qualitatius. Hi contribueixen les característiques diferencials que se li atribueixen, en gran part determinades per unes condicions geoclimàtiques úniques.

L’oli d’oliva de Menorca està inscrit en el Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears.

Menorca, una zona de producció òptima

L’illa de Menorca, localitzada en el centre del Mediterrani occidental i amb una alta insolació –a l’any se superen les 2.700 hores de sol–, reuneix les condicions climàtiques ideals per al conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli d’oliva, un aliment bàsic per a la dieta mediterrània i molt present en la cuina de Menorca.

Les plantacions –dedicades principalment a les varietats arbequina, picual, koroneiki, empeltre i cornicabra i amb una densitat que no supera les 300 oliveres per hectàrea conreada– es troben en les zones planes, a cotes molt baixes, pròximes al nivell de la mar i exposades als efectes del vent de tramuntana. Els sòls sobre els quals creixen són generalment de roca calcària, rics en carbonatats i amb profunditats i nutrients suficients per al bon desenvolupament dels arbres i els seus fruits.

A això se suma l’elevada mineralitat causada per la sal marina que es desplaça per l’acció del vent i l’alt nombre d’hores de sol, que afavoreixen un alt contingut en components aromàtiques pròpies. L’oli d’oliva de Menorca es caracteritza, de fet, per les seves aromes afruitades i sabor amb tocs picants i amargs, així com atributs de plàtan, carxofa, ametlla i anous. En relació a les característiques químiques, destaca per tenir una acidesa i un índex de peròxids baix, a més d’un elevat contingut en polifenols.

Recol·lecció i elaboració

La recol·lecció de les olives, verdes i amb escassa pigmentació, es fa des de finals de setembre fins al mes de desembre –les dates varien en funció de les condicions climàtiques que hagi hagut durant tot el cicle productiu. Es realitza de forma mecànica mitjançant vibrador, individuals o de tipus paraigua invertit, evitant el contacte amb el sòl.

En les tafones es fa la selecció i classificació de les olives, que es molen a les poques hores de la collita. El procés es duu a terme a baixa temperatura, fet que també contribueixn a baixa l’acidesa de l’oli.

Actualment, els elaboradors d’oli d’oliva verge extra, un dels productes Made in Menorca més representatius, són Llucasaldent Gran, Malbúger Nou, Morvedra, Pont Modorro, Sant Joan de Binissaida, S’Olivaret, Son Felip i Torralbenc. Per a més informació, visiteu la web de la Asociación Oli de Menorca.

L’oli d’oliva, un aliment amb història a Menorca

La relació de l’illa amb l’«or líquid» ve de lluny. El descobriment d’un trull i unes instal·lacions del segle II a.C. en unes excavacions realitzades a Alaior va confirmar que en època romana ja s’elaborava oli d’oliva a Menorca. Es creu, tanmateix, que el conreu d’oliveres era escàs en aquella època i la producció insuficient per al consum intern.

Segles després, en època islàmica, es continuava produint oli a l’illa, com ho prova la troballa de diferents molins i estructures. Alguns topònims, com la Cova de s’Oli (Alaior) o Son Olivaret (Ciutadella) ens remeten també a aquesta tradició.

Es té constància de l’existència en el segle XIV d’un delme de l’oli. El seu gran increment, que va passar del 15% al 70% l’any 1329, va contribuir a què els pagesos abandonaren el conreu de l’olivera, provocant una disminució dràstica en la producció autòctona. No va ser fins al segle XVI quan es va produir un avanç, arribant a consolidar i assolir la seva cota més alta al segle XVIII.

La crisi econòmica que va patir l’illa a partir de 1820 va provocar una notable reducció, fins al punt que el 1862 només hi havia una finca en condicions de proveir els mercats de Maó, Ciutadella i Alaior. En el segle XX, afectat per una nova crisi econòmica, la Guerra Civil, la postguerra i l’èxode agrari, tampoc es donarien les condicions per recuperar de forma decidida el seu conreu.