Viatge per la història de Menorca: els monuments imprescindibles

En aquest article ens proposàvem inicialment la no menyspreable tasca de fer un repàs a la història de Menorca. Un atreviment, ho reconeixem. Perquè la història d’un territori habitat des del 2.500 a.C. en el qual s’han creuat diferents civilitzacions i cultures des de l’antiguitat fins als temps moderns no es pot resumir en unes poques línies. I tampoc es deu.

Així doncs, acceptades les limitacions, el que sí que podem fer és acostar-nos a la història de Menorca a través de la visita a aquells llocs que han arribat fins als nostres dies com a testimonis muts d’èpoques passades. Parlem de jaciments prehistòrics, de fortaleses –algunes d’elles museïtzades–, d’edificis urbans i també de vestigis que reposen a l’aire lliure. Una petita selecció amb els llocs que sí o sí que cal visitar per conèixer una mica més la història de Menorca.

Museu de Menorca

Sens dubte, aquesta ha de ser la primera parada d’aquesta ruta cultural i històrica per Menorca. Entre les parets d’aquest antic convent franciscà es conserva una col·lecció excepcional de peces que ens permet fer un recorregut des de la prehistòria fins a l’actualitat. Des dels vestigis que un dia van pertànyer als primers pobladors, passant per les peces trobades a jaciments talaiòtics i les que certifiquen contactes amb les cultures clàssiques, sense passar per alt els testimonis del primer cristianisme, de l’època islàmica i, com no, de la influent cultura britànica del segle XVIII fins a arribar al segle XX.
Recomanem també fer una parada en Can Saura, seu del Museu Municipal de Ciutadella, una casa pairal amb una exposició sobre la història de la ciutat i peces arqueològiques excepcionals.

Torre d’en Galmés

 

Feta la visita als museus, ens posem en ruta per a apreciar «in situ» l’incalculable valor de la cultura prehistòrica menorquina, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Triem Torre d’en Galmés com a jaciment representatiu per moltes raons: una, perquè amb 4,5 hectàrees de superfície és considerat un dels poblats talaiòtics més grans de Balears; dos, perquè entre els seus límits es conserven un gran nombre de construccions, entre les quals destaquen tres talaiots, nombroses cases de planta circular, un recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d’aigua i fins a quatre hipogeus; i tres, perquè disposa d’un centre d’interpretació gestionat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca que fa molt més fàcil i didàctica la visita. Pren nota dels horaris i tarifes, aquí: menorca.es.

Naveta des Tudons

La prehistòria de Menorca mereix un capítol a part per la ingent quantitat de vestigis que han arribat fins als nostres dies i el seu sorprenent estat de conservació. En la pàgina Menorca Talayótica compartim més informació sobre aquest període històric i els seus principals jaciments, però si cal triar un segon monument prehistòric ens quedem amb la Naveta des Tudons, el monument més icònic de la prehistòria menorquina. Construïda amb tècnica ciclòpia al voltant de l’any 1000 a. C., aquesta naveta funerària es considera una de les construccions íntegrament conservades més antigues d’Europa. La gestió correspon a la Fundació Foment del Turisme de Menorca. Si us heu quedat amb ganes de més, us recomanem donar un cop d’ull a aquest article: «Menorca Talayótica: els jaciments imprescindibles». Informa’t dels horaris d’obertura, aquí: menorca.es.

Basíliques i mosaics

Si seguim la línia del temps tocaria fer parada en algun jaciment d’època romana… El problema és que no han arribat gaires restes fins als nostres dies. La raó potser és que els romans no van fundar noves ciutats, sinó que es van limitar a utilitzar antics assentaments d’origen púnic –Iamo i Mago, les actuals Ciutadella i Maó– si bé és cert que se’ls atribueix la creació d’un tercer nucli de població en la península de Cavalleria: Sanisera. Sigui com sigui, l’escassetat de testimoniatges d’aquella època ens fa saltar fins a la cultura bizantina i els anys del protocristianismo, als quals pertanyen les basíliques paleocristianes de Son Bou, Cap donis Port i Fornàs de Torelló. En aquesta última, la titularitat de la qual recau en el Ministeri de Cultura, es pot admirar un magnífic mosaic del segle VI. Més info, aquí: menorca.es.

Castell de Santa Águeda

Dels pocs testimoniatges que queden de l’època islàmica, el Castell de Santa Águeda és, sense cap dubte, el més important. Aquesta fortalesa, propietat del Consell de Menorca, va ser l’últim refugi de les tropes musulmanes abans de ser sotmeses per les del rei Alfons III l’any 1287. Val la pena pujar fins al cim i meravellar-se amb el paisatge en mosaic de l’illa. No deixa de sorprendre que, malgrat que el passat musulmà de Menorca estigui molt present en topònims i tradicions, escassegin els testimonis materials i les respectives recerques.

Catedral de Menorca

Una de les construccions més rellevants de la Baixa Edat mitjana és la Catedral de Menorca, tot i que cal dir que queda poc de la construcció original en l’edifici que ha arribat fins als nostres dies. Va ser aixecada entre els segles XIII i XIV, després de la conquesta catalanoaragonesa de l’illa, i des de llavors ha presidit la vida de la ciutat. Consagrada al culte de la Verge Maria, es va erigir per ordre del rei Alfons III sobre la mesquita major de la medina musulmana. Avui encara es poden apreciar les restes de l’antic minaret en la part inferior del campanar.

Castell de Sant Felip

Malgrat que avui dia només queden en peus algunes estructures i part de la xarxa de galeries subterrànies, el Castell de Sant Felip va arribar a ser una de les fortificacions més importants del Mediterrani. La seva construcció va ser ordenada per Carles I l’any 1554 amb la finalitat de protegir Menorca de les invasions turques, molt comunes en aquells temps. De fet, el saqueig de la ciutat de Maó per part del pirata Barba-rossa en 1535 va ser determinant en la presa d’aquesta decisió.

Fort Marlborough

També en els voltants del port de Maó s’aixeca aquesta fortificació construïda pels anglesos entre 1720 i 1726, una primera edificació que, no obstant, va ser parcialment enderrocada el 1782, quan Espanya va recuperar el domini sobre Menorca. Anys després, entre 1798 i 1801, els britànics van reconstruir el fort aprofitant algunes de les estructures primitives excavades en la roca. Val la pena visitar aquest espai cultural gestionat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca per a acostar-se a la història de Menorca i d’Europa en el segle XVIII. Dona un cop d’ull a l’horari de visites: menorca.es.

Torre de Fornells

Els episodis viscuts en el convuls segle XVIII, en el qual es van succeir les dominacions britànica, francesa i espanyola, són la prova més clara del paper que va jugar l’illa balear en el mapa internacional. D’aquell període són la majoria de les torres de defensa que es conserven en el litoral menorquí. D’entre elles destaca la Torre de Fornells, una de les més grans i més ben conservades. Va ser construïda pels britànics entre 1801 i 1802 per a protegir el port de Fornells, i restaurada i oberta al públic l’any 2000. Recomanem fer una visita a aquest monument gestionat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca. Informa’t dels horaris d’obertura al públic, aquí: menorca.es.

Fortalesa d’Isabel II

Avancem en la línia del temps de la història de Menorca i arribem al segle XIX, al qual pertany aquesta fortalesa coneguda com La Mola. En el seu moment va ser una de les majors fortificacions europees, construïda com a resposta a la reactivació de les tensions internacionals al Mediterrani. No obstant això, els avanços tecnològics que es van donar en el camp de l’artilleria la van deixar obsoleta a la fi de segle. Té reconegut l’ús cultural i acull visites durant gran part de l’any.

Llatzeret

 

També d’aquest període històric, a cavall entre els segles XVIII i XIX, és la construcció i posada en marxa del Llatzeret de Maó, un dels pocs llatzerets marítims que queden a Europa. No va ser el primer espai del port dedicat a aïllar i combatre les malalties infeccioses. L’Illa de la Quarantena i l’Illa del Rei, que avui alberga la galeria d’art contemporani Hauser & Wirth, també van tenir en el seu moment una funció sanitària. Actualment, el Llatzeret ha estat reconvertit en un espai per a la celebració de congressos, jornades, exposicions i altres esdeveniments de caràcter professional, social i cultural. Entre maig i octubre fan visites guiades, informa’t de tot aquí: menorca.es.

Ca n’Oliver

Acabem aquesta ruta a Ca n’Oliver, una de les cases més excel·lents de les construïdes per la burgesia maonesa entre els segles XVIII i XIX, època florent per a la ciutat des del punt de vista econòmic, social i cultural. La visita a aquest notable edifici, l’eix vertebral del qual és la Col·lecció Hernández Sanz – Hernández Mora, ens permetrà endinsar-nos en la història de l’illa i observar la importància del port de Maó i de l’herència britànica, així com descobrir un conjunt cartogràfic únic.