Catedral de Menorca

La Catedral s’erigeix en el punt més cèntric i elevat de Ciutadella com un dels monuments més importants de Menorca.

Va ser bastida entre els segles XIII i XIV, després de la conquesta catalanoaragonesa de l’illa, i des de llavors ha presidit la vida de la ciutat.

Consagrada al culte de la Verge Maria, es va aixecar per ordre del rei Alfons III sobre la mesquita major de la medina musulmana. D’aquesta encara avui es poden apreciar les restes de l’antic minaret a la part inferior del campanar.

La Catedral de Menorca, un bon exemple del gòtic català

Seguint el model de les esglèsies que s’aixequen a partir de mitjan segle XIII i l’estil al qual pertany, el gòtic català, la Catedral de Menorca destaca per la gran amplitud de la seva única nau, de 14 metres i mig d’amplada. L’altura interior de les voltes es de 23 metres.

Als laterals de la nau central s’arrengleren una vintena de capelles, entre les quals destaquen la Capella de ses Ànimes, de finals del segle XVII i un dels exemples més destacats del barroc menorquí, i les de la Puríssima i el Santíssim, totes dues del segle XIX i d’estil neoclàssic.

La principal característica del gòtic se situa en la recerca quasi obsesiva de la llum. A la Mediterrània, més lluminosa, s’aconsegueix mitjançant obertures més reduïdes. I a la Catedral de Menorca ho podem veure: la profusió de finestrals la converteixen en un temple molt lluminós, d’acord amb l’esperit de l’arquitectura gòtica.

A l’exterior, el to sever s’alleugereix amb els relleus dels animals quimèrics que formen les gàrgoles i sostenen els escuts d’Aragó i Ciutadella en els capitells de l’exuberant porta de la Llum.

Val a dir que de les tres portes originals de traça gòtica se’n conserven dues: la porta de la llum, la decoració de la qual va quedar amagada darrere de la portalada neoclàssica que el bisbe Juano va manar construir a principis del segle XIX, i la porta del Rellotge.

Intervencions que han modificat l’aparença original

Un fet històric d’importància capital en la configuració actual de l’esglèsia el constitueix la invasió turca el 1558. El gran incendi que provocaren a l’interior del temple va deixar danyada l’estructura de voltes dels primers trams de la nau, cosa que va determinar que l’any 1626 es produís un enfonsament parcial.

Així va començar un llarg període de reformes i modificacions, la major part de les quals es van realitzar al llarg del segle XIX després d’haver estat constituïda com a Catedral l’any 1795.

Entre les intervencions realitzades destaca la portada neoclàssica de la façana principal, sota la qual s’amaga l’antic portal gòtic de l’església. El 1897 es va iniciar la rehabilitació global de l’edifici.

L’any 2003 la Catedral va ser declarada Bé d’Interés Cultural.

Durant els estius s’hi poden presenciar recitals d’orgue i també, puntualment, concerts de la Capella Davídica, el cor de la Catedral. Es pot visitar d’un museu per conèixer el patrimoni litúrgic que resguarda.