De ruta per les principals fortificacions de Menorca

Castells, talaies, torres artillades, bateries de costa… Les fortificacions que trobem al llarg del litoral ens parlen de l’agitat passat de Menorca, una de les places de major valor estratègic de la Mediterrània occidental.

Els episodis viscuts en el convuls segle XVIII, durant el qual es van succeir les dominacions britànica, francesa i espanyola, són la prova més clara del paper que jugava l’illa balear en el mapa internacional.

Però no van ser els únics. Al llarg de la història, Menorca ha viscut nombrosos esdeveniments, en forma d’atacs i invasions, que han motivat la construcció de diferents instal·lacions defensives, la majoria d’elles a la costa.

Avui dia, aquestes edificacions formen part del patrimoni cultural de l’illa. I, encara que pugui resultar sorprenent, també del patrimoni natural i paisatgístic. En efecte, el Camí de Cavalls també va tenir una funció defensiva en el seu origen.

Hem preparat una ruta per les principals fortificacions per poder apreciar la importància que va tenir Menorca com a territori estratègic, des del punt de vista militar i comercial, al llarg de la història.

Les fortificacions del port de Maó

El port de Maó va ser una de les places més cobdiciades de la Mediterrània des dels temps de Roma, i, fins i tot, abans. Les construccions que han arribat fins als nostres dies pertanyen, tanmateix, als segles XVI, XVIII i XIX.

LA MOLA
La Fortalesa Isabel II, coneguda com La Mola, va ser una de les majors fortificacions europees del segle XIX. Tanmateix, va quedar obsoleta al poc temps d’inaugurar-se. Va ser construïda entre 1848 i 1875 per ordre d’Isabel II com a resposta a la reactivació de les tensions a la Mediterrània. Consta d’un front poligonal dividit en dos trams, el terrestre i el marítim. Una de les estructures més importants és l’hornabec, primera obra defensiva d’avantguarda. Té reconegut l’ús cultural i acull visites durant bona part de l’any.

FORT MARLBOROUGH
Situat en la Cala Sant Esteve, el Fort Marlborough va ser construït entre 1710 i 1726, durant la primera dominació birtànica. Destaca per la seva singular arquitectura, excavada en la roca. El complex disposa d’un muntatge expositiu que recrea la vida en el fort i ens permet reviure els atacats que va patir, així com conèixer la història europea del segle XVIII.

CASTELL DE SANT FELIP
Tot i que només queden els fonaments i la xarxa de galeries subterrànies, el Castell de Sant Felip va arribar a ser una de les fortificacions més importants de la Mediterrània. Va ser construït a mitjan segle XVI per ordre de Felip II amb l’objectiu de defensar l’illa d’atacs pirates, com el de Barba-rossa de 1535. Durant el període britànic va ser ampliat fins a convertir-se en una poderosa fortalesa. El monarca Carlos III va ordenar la seva demolició després de recuperar l’illa l’any 1782 per evitar que caigués en mans enemigues.

Més enllà de Sant Felip: els castells de Sant Antoni i Santa Àgueda

A més del Castell de Sant Felip, altres dos castells van jugar un paper important en diferents etapes de la història de Menorca: el Castell de Sant Antoni, a Fornells, i el de Santa Àgueda, a Ferreries.

CASTELL DE SANT ANTONI
Amb un segle de diferència, la història dels castells de Sant Antoni (1637-1677) y de Sant Felip (mitjan segle XVI) és similar. Tots dos van ser edificats per protegir l’illa dels atacs pirates, molt freqüents en els segles XVI  XVII, i tots dos van ser l’origen de dos nuclis de població: Fornells, en el cas del Castell de Sant Antoni, i es Castell, en el de Sant Felip. Un i altre van ser enderrocats a finals del segle XVIII per ordre de Carles III. Actualment, queden algunes restes que es poden visitar seguint un circuit autoguiat.

CASTELL DE SANTA ÀGUEDA
Les runes del Castell de Santa Àgueda, a Ferreries, són un dels pocs vestigis que queden a l’illa de l’època musulmamana (segles X-XIII). Construït sobre una edificació romana anterior, el seu emplaçament privilegiat, a 264 metres d’altura, el va convertir en una de les principals fortificacions d’aquell temps. Va ser, de fet, el darrer reducte de la resistència islàmica durant la conquesta de l’illa per les tropes del rei Alfons III.

Les fortificacions més comuns: les torres de defensa de la costa

Les torres de defensa són l’evidència més clara del paper estratègic que va jugar Menorca en determinats moments de la història. Especialment prolífic va ser el pas del segle XVIII al XIX. En aquest període es van construir fins a catorze torre, onze de les quals obra dels britànics.

TORRE DE FORNELLS
D’entre totes les torres de defensa del litoral menorquí destaca la Torre de Fornells, una de les més grans i millor conservades. Va ser construïda l’any 1802 per protegir l’entrada del port de Fornells. Restaurada i oberta al públic l’any 2000, compta amb una exposició que explica com era la vida dels soldats en la torre i les característiques de l’edifici.

TORRE STUART
La Torre Stuart o d’en Penjat forma, juntament amb el Castell de Sant Felip i el Fort Marlborough, un conjunt de fortificacions militars de gran valor patrimonial. Va ser construïda a finals del segle XVIII seguint la tipologia de torre artillada que els enginyers britànics denominaven Martello Tower.

CASTELL DE SANT NICOLAU
Si bé rep la denominació de castell, en realitat es tracta d’una torre de defensa. Va ser aixecada a finals del segle XVII per vigilar i protegir l’entrada del port de Ciutadella d’eventuals atacs com el de 1558, quan una esquadra turca va arrassar la ciutat i va desvastar el camp menorquí. Es calcula que quasi la meitat de la població de l’illa va morir o va ser esclavitzada. L’impacte d’aquells fets va ser tan gran que encara avui es recorda com «s’any de sa desgràcia».

La Torre de Sanitja, recentment restaurada, la de Sa Torreta, en procés de rehabilitació, i les d’Alcalfar i Punta Prima són també excel·lents exemples de l’arquitectura defensiva de finals del segle XVIII.

Bateries de costa, les darreres construccions artillades

Més recents són les bateries de costa localitzades en diferents punts del litoral menorquí. La seva instal·lació, a partir de 1926 i durant la II República, formava part del pla d’artillat i defensa de les principals bases navals del país. Eren similars a les que armaven les més modernes unitats navals. Es tracta, tanmateix, d’instal·lacions de difícil accés, bé perquè han acabat formant part de propietats privades o perquè s’hi ha prohibit l’entrada. Destaquen les bateries de Favàritx, Llucalari, Son Olivaret, Biniancolla i Cavalleria.