Menorca Britànica: els testimonis d’un vibrant segle XVIII

Amb el nom de Menorca Britànica es distingeixen totes aquelles manifestacions heretades d’un segle XVIII que va ser eminentment anglès. Entre aquestes manifestacions es compten construccions militars, infraestructures públiques i, fins i tot, vocabulari i costums.

La naturalesa estratègica del port de Maó explica que en el segle XVIII l’illa fora ocupada per tres països: Anglaterra,de 1708 a 1756, de 1763 a 1782 i de 1798 a 1802; França de 1756 a 1763; y Espanya, de 1782 a 1798 i a partir de 1802.

Així doncs, durant més de dos terços del segle XVIII l’illa de Menorca va estar en mans britàniques. Va ser un període de transformacions, de modernització i canvis, que afectaren a diferents àmbits de la vida, de l’econòmic al polític passant per l’urbanístic i el cultural.

A diferència del que va passar en ocupacions anteriors, la presència britànica sí que va afavorir l’activitat econòmica i la producció cultural a Menorca. Va ser decisiva, perquè així fos, la llibertat de comerç introduïda pels anglesos i el respecte a les lleis, les institucions i la cultura pròpies del poble menorquí.

La presència va ser tan prolongada i les actuacions de tal calat, que encara avui és molt visible aquest llegat britànic a l’illa. Passem a descobrir els testimonis més rellevants…

El nucli de la Menorca Britànica

ES CASTELL
El poble des Castell va ser fundat pels britànics amb el nom de Georgetown, i el seu disseny urbà, un entramat de carrers en forma de quadrícula, és obra de l’enginyer escocès Patrick Mackellar, que aplicà els principis de l’urbanisme militar britànic. Al centre del poble trobem l’Esplanada, antiga plaça d’armes, presidida per l’Ajuntament i envoltada d’edificis d’origen militar i inconfusible aire britànic.

FORT MARLBOROUGH
Construït entre 1710 i 1726 a la cala Sant Esteve, al municipi des Castell, el Fort Marlborough és una de les fortificacions més espectaculars de la Menorca Britànica, i la seva singular arquitectura destaca perquè està excavada a la roca i no és visible des de l’exterior. El complex disposa d’un muntatge expositiu que recrea la vida al fort i els assetjaments que va patir, i ens permet conèixer la història de Menorca i Europa durant el segle XVIII.

HOSPITAL MILITAR DE L’ILLA DEL REI
L’hospital militar construït pels britànics a l’illa del Rei del port de Maó, també coneguda com a «The Bloody Island», va estar en funcionament des del segle XVIII fins als anys 60 del segle XX. L’edifici de l’antic hospital, de gran interès arquitectònic, ocupa gran part de l’illot, i des de l’any 2004 la Fundació Hospital Illa del Rei s’ocupa de la recuperació d’aquest important espai, així com de la preservació de la seva memòria.

BASE NAVAL I ILLA PINTO
L’any 1708, els britànics van construir en el port de Maó una base naval per cobrir les necessitats de l’armada britànica. Més tard, van decidir utilitzar un illot proper com a centre d’operacions i drassana. Per a això, el varen aplanar, varen habilitar molls i el varen connectar amb la ribera nord del port. El 1774 es va acabar la construcció dels magatzems i altres edificis.

Més enllà de Maó i es Castell

CAMÍ D’EN KANE
El Camí d’en Kane va ser construït sota les ordres del governador Richard Kane per facilitar el trànsit de les tropes entre Maó i Ciutadella. Durant el segle XVIII va ser la principal via de comunicació de l’illa. Amb la construcció de la carretera general, el camí va anar perdent importància. Actualment, el tram de Maó a Es Mercadal –l’únic transitable– s’ha convertit en una carretera tranquil·la que convida a descobrir la bellesa de la Menorca interior.

TORRE DE FORNELLS
Onze de les torres de defensa construïdes a Menorca són d’origen britànic. D’entre aquestes, la Torre de Fornells és una de les més grans i ben conservades.Va ser construïda l’any 1802 per protegir l’entrada del port de Fornells, i va ser restaurada i oberta al públic l’any 2000. Al seu interior, una exposició explica al visitant com era la vida dels soldats a la torre i les característiques constructives de l’edifici.

ALJUB DES MERCADAL
L’aljub des Mercadal és un de les construccions més emblemàtiques de la Menorca britànica. Va ser construït el 1735 per ordre del governador Richard Kane per tal d’abastir d’aigua les tropes que creuaven l’illa. Actualment es troba en procés de rehabilitació i es preveu que torni a donar servei als veïns del municipi.

TORRE DES CASTELLAR
La torre des Castellar va ser aixecada pels britànics entre 1799 i 1802 com a suport per al castell de Sant Nicolau, que protegia l’entrada del port de Ciutadella. De planta circular, l’edifici està envoltat d’un fossat de sis metres d’amplària i es troba enfonsat a terra, fet pel qual passava desapercebut per als vaixells enemics.

Arquitectura civil i lèxic

Més enllà de l’arquitectura i les infraestructures militars, es conserven elements de distinta naturalesa que també parlen del passat britànic de Menorca. És molt freqüent, per exemple, troba en les cases menorquines les típiques finestres de guillotina i les tribunes o finestres sortints, anomenades «boínders» (bow window).

Aquesta herència també és visible en alguns predis –Sant Antoni, en el port de Maó, i Son Bonaventuram, en Alaior– que segueixen la corrent clàssica-palladiana que va arribar a l’illa amb els britànics.

Especialment notable és també la influència britànica en el vocubulari menorquí, que compta amb alguns anglicisme com «grevi» (gravy, salsa), «xoc» (chalk, guix), «ull blec» (black, ull morat), «fitim» (fighting, lluita), «mèrvil» (marble, canica) o «tornescrú» y «escrú» (screw, tornavís).

També es pot trobar la petjada britànica en les costums. Per exemple, el dia dels innocents –«el dia d’enganar» a Menorca– no és el 28 de desembre, sinó l’1 d’abril, com a Regne Unit (April Fool’s Day). I, com no, en la gastronomia. Els menorquins gaudeixen d’un bon púding i una bona ginebra, com la que elabora Gin Xoriguer des de fa dècades.