Llatzeret de Maó

La majoria d’illes del port de Maó compten amb construccions que en el seu dia serviren per aïllar malalts infecciosos. És el cas de l’illa de la Quarentena, l’illa del Rei i, com no, l’illa de Llatzeret.

L’edifici del Llatzeret s’ha destinat a diferents usos i no ha tancat mai les portes en gairebé dos-cents anys d’història, fet que el caracteritza i que li ha permès conservar el seu aspecte original pràcticament intacte.

És, de fet, un dels pocs llatzerets marítims que queden per testimoniar la lluita humanitària contra les malalties infeccioses.

A més, l’edifici queda resguardat per una immensa muralla que l’envolta i que en permet un ecosistema i biodiversitat riquíssims.

La història del Llatzeret de Maó

La construcció del Llatzeret, declarat Bé d’Interès Cultural, data de finals del segle XVIII.

Concretament, fou el 1793 quan el comte de Floridablanca va ordenar construir aquest establiment sanitari per aïllar els infectats o sospitosos de malalties contagioses arribats a Menorca.

Finalitzades les obres l’any 1807, el Llatzeret de Maó, el dissetè d’Europa i el segon d’Espanya, no va entrar en funcionament fins deu anys més tard.

S’hi van viure episodis tràgics com les fortes epidèmies de febre groga de 1821 i 1876 i la de tifus, també el 1821.

L’any 1919 hi va arribar el darrer vaixell en quarantena i poc després va deixar d’emprar-se amb finalitats sanitàries.

Amb el traspàs de la titularitat del Ministeri de Sanitat al Consell Insular de Menorca, que es va fer efectiva l’abril del 2015, la història del Llatzeret s’està reescrivint de nou.

Avui dia s’hi celebren tot tipus d’esdeveniments, des de jornades formatives i congressos –és la seu de l’Escola de Salut Pública de Menorca– a concerts i espectacles d’arts escèniques. Durant la temporada d’estiu s’hi fan visites guiades.