L’arquitectura lítica de Menorca: principals construccions talaiòtiques

La monumentalitat és una de les principals característiques de les construccions pertanyents a la cultura talaiòtica de l’illa de Menorca, declarada Patrimonio Mundial de la UNESCO.

Formades per grans blocs de pedra calcària, pròpia de la zona meridional de l’illa, aquestes construccions van ser aixecades aplicant una tècnica de tipus ciclopi, és a dir, disposant les pedres unes damunt d’altres sense utilitzar cap tipus de morter o argamassa.

El resultat són monuments de distinta tipologia però idèntica grandiositat, alguns d’ells únics al món com les taules i les navetes.

Les construccions talaiòtiques més antigues

Seguint el fil cronològic, les primeres construccions talaiòtiques van ser les següents:

SEPULCRES O DÒLMENS
Aquests edificis, construïts amb grans lloses, són un dels elements arquitectònics més antics coneguts a l’illa i donen nom a l’etapa més primerenca de la cultura talaiòtica, la dolmènica (2100-1600 aC). La seva construcció es compon per una única càmera i un corredor d’accés que travessa la llosa frontal. Els sepulcres megalítics o dòlmens estaven coberts originalment per un túmul de matèria orgànica, avui erosionat, i la seva funció era estrictament funerària. El millor exemple és el de Ses Roques Llises, a pocs metres del poblat de Torre d’en Galmés.  

NAVETES D’HABITACIÓ I NAVETES D’ENTERRAMENT
Les navetes són les primeres construccions talaiòtiques lligades a un tipus d’assentament estable. Les d’habitació s’aixequen sense planificació i corresponen a cabanes d’habitatges unifamiliars. Tenen forma de ferradura allargada i estan fetes amb murs de doble parament de pedres mitjanceres i pedreny petit, i una coberta de material vegetal i fang, que evidentment ha desaparegut. Les navetes d’enterrament pertanyen al període prototalaiòtic i, juntament amb les taules i els talaiots, són úniques al món. Aquestes tenen forma de nau invertida, també estan construïdes amb mur ciclopi i consten d’una càmera interna on inhumaven els difunts, a la qual s’accedeix des d’un foradí frontal. Els exemples més destacables són la Naveta des Tudons i les Navetes de Rafal Rubí.

Els talaiots, monuments centrals de la Menorca Talayótica

Al voltant del segle V a.C. apareixen les construccions que donen nom a la cultura prehistòrica menorquina: els talaiots. A aquest període també pertanyen els hipogeus:

TALAYOTS
És la construcció que dona nom a aquesta cultura megalítica, procedent del terme talaia. Aquestes edificacions són un dels emblemes de la Menorca Talaiòtica i n’hi ha entre 300 i 350 documentades a tota l’illa. Son construccions talaiòtiques monumentals, de planta de tendència circular i forma troncocònica, que es van utilitzar devers el segle cinquè abans de la nostra era. Se’ls pressuposa una funció secundària de vigilància i intercomunicació entre poblats, atesa la seva alçada.

Tot i així, les seves funcions principals continuen sent desconegudes, encara que el caràcter públic i la seva ubicació simbòlica dins el poblat porten a pensar en una finalitat ritualista o política. El seu ús com a sepulcre o habitatge està descartat. Tanmateix, hi ha tantes modalitats d’usos com tipologies de talaiots. Poden trobar-se aïllats o en poblats amb un o més talaiots. Els més emblemàtics i ben conservats són els de Torelló, Trepucó, Cornia Nou, Talatí de Dalt o Sant Agustí Vell.

HIPOGEUS I COVES D’ENTERRAMENT
Els hipogeus són coves artificials utilitzades com a llocs d’enterrament col·lectiu i són comuns a la majoria de poblats. Normalment, es tracta de sepulcres subterranis d’una única cambra i amb algunes columnes de suport, sovint excavats en balmes de penya. Aquestes construccions són pròpies del període postalaiòtic (500-123 a.C.). La diferència pràctica respecte de les coves d’enterrament és que aquestes últimes són d’origen natural. L’ús de les coves és anterior (1450-800 a.C.). Les agrupacions d’hipogeus i coves es coneix com a necròpolis. Les més espectaculars es troben al barranc de Cala Morell, Calescoves i Caparrot de Forma. 

Taules, cercles i sales hipòstiles

Les construccions talaiòtiques més representatives del període final d’aquesta cultura són les següents:

TAULES
Les taules, úniques al món, són un dels monuments talaiòtics més venerats de la prehistòria menorquina. Són un bastiment gairebé escultòric format per dues grans lloses rectangulars sorprenentment apilades una damunt l’altra: una, en posició vertical, que serveix de suport i una altra, col·locada a manera de taula anomenada capitell. Aquest tipus de construccions talaiòtiques, datades al voltant del 600 aC, té la particularitat de presidir un espai exclusiu als poblats talaiòtics. Tant la seva forma original com el seu ús religiós són encara motiu de discussió. Tanmateix, es creu que la taula tenia només una funció simbòlica i que vindria a representar un emblema a les divinitats amb una estructura descoberta.

CERCLES
Els cercles són habitatges postalaiòtics adossats els uns als altres, de planta circular (d’aquí la seva denominació), amb murs de pedra de doble parament i una única porta d’accés. Tenen un pati central a cel obert i es componen de diferents espais domèstics al seu voltant. Als cercles es documenten els elements reconeixibles per a l’activitat quotidiana d’una família —llar, cuina, habitacions, magatzem— així com els seus tallers de producció que mostren l’autosuficiència d’aquestes comunitats (metal·lúrgia, descarnament animal, ceràmica, etc.).

SALES HIPÒSTILES
Aquestes sales, associades als cercles, són habitacles que probablement servien per a l’emmagatzematge i també per guardar el bestiar (en aquest cas, amb un pati central). Es caracteritzen per estar compostes de diferents columnes que, alhora, aguanten grans lloses allargades i estretes, com si es tractés d’unes bigues, que arriben fins a les parets laterals i converteixen aquesta edificació en un espai cobert. Com a exemples d’alt interès d’aquestes construccions talaiòtiques trobem el Galliner de Madona, Talatí de Dalt i Torre d’en Galmés.