Què veure a Alaior: de ruta per la tercera ciutat de Menorca

Alaior ha jugat i continua jugant un paper protagonista en la vida social, econòmica, cultural i educativa de Menorca.

Ha estat determinant en els canvis de model econòmic amb les seves aportacions en el camp de la indústria, la agricultura i l’artesania. Prova d’això és que acull el major centre de producció de formatge de l’illa, a més d’un gran nombre d’elaboradors i curadors; compta amb una de les empreses més sòlides del sector del calçat, com és Pons Quintana; així com amb altres indústries punteres en àmbits com la metal·lúrgia i la fusta.

En el plànols estrictament patrimonial, Alaior concentra els jaciments prehistòrics més grans i millor conservats de l’illa, a més de mantenir en el seu centre històric l’essència de la vil·la medieval que un dia va ser. Us descobrim els imprescindibles d’Alaior, un dels pobles més sorprenents de Menorca.

Els centres eclesiàstics d’Alaior 

SANTA EULÀLIA
L’origen de l’església de Santa Eulalia es remunta a començaments del segle XIV, quan es va ordenar construir després de l’adhesió de l’illa a la Corona d’Aragó i a la religió cristiana. Un terratrèmol va destruir l’edifici primitiu i va obligar a aixecar un de nou a finals del segle XVII, que és el temple actual. Santa Eulàlia, però, no és una església barroca a l’ús ja que conserva algunes característiques més pròpiament renaixentistes, com ara les proporcions arquitectòniques.  

CONVENT DE SANT DIEGO I PATI DE SA LLUNA
Va ser l’any 1629 quan l’orde religiosa dels franciscans va fundar aquesta nova seu, consagrada a San Diego. El conjunt arquitectònic estava format per un convent, una església i un claustre, conegut popularment com el Pati de sa Lluna. Amb la desamortització de 1835, el convent i el claustre van deixar de ser propietat de l’església i van acabar albergant diferents usos, des d’un quarter militar fins a habitatges populars. Després de molts anys d’anades i vingudes, aquest edifici històric continua el seu camí per arribar a convertir-se en un dels espais culturals més rellevants de Menorca. Recentment s’ha restaurat amb la finalitat de recuperar el valor arquitectònic i artístic original i albergar nous usos, com el futur Centre de Gastronomia Menorquina.

Grans edificis d’interès 

CASES CONSISTORIALS
Construït en el segle XVI, l’edifici situat en el carrer Major alberga la seu del govern municipal des de 1660, any en què va ser adquirit per l’antiga Universitat d’Alaior. Ha estat declarat Monument Històric Artístic. Com a curiositat us direm que en les seves dependències es conserva un antic molí d’oli d’època romana.  

CAN SALORT
El palau Salort, conegut popularment com Can Salort, és una de les mostres d’arquitectura civil més destacades del segle XVIII. Està format per l’agregació de diferents cossos, que l’any 1893 foren reordenats i unificats sota una façana unitària d’estil neoclàssic. Fou adquirit per l’Ajuntament d’Alaior el 1995 per destinar-lo a ús públic. Actualment acull la seu de la Universitat de les Illes Balears a Menorca i de la Biblioteca Pública d’Alaior. 

ESCOLA GRADUADA DES RAMAL – LOÂC
L’Escola des Ramal és un dels edificis més destacats d’Alaior. La seva façana està composta per deu arcs apuntats –tres en la planta inferior amb la funció de portes i set a la superior com a obertures de la galeria– i es caracteritza per la seva façana pintada de vermell anglès. Va ser la primera escola laica de Menorca, fins i tot abans que les de Maó i Ciutadella, convertint-se en un símbol de la lluita col·lectiva per l’educació pública i de qualitat. L’edifici, que ja té més de cent anys de vida, és la seu del nou Centre d’Art Contemporani d’Alaior (LOAC). 

A les afores

PEDRERES DE SANTA PONÇA
Situades en el barranc des Rellotge són les pedreres més impressionants de la zona de llevant. En desús des de fa un parell de dècades, s’han recuperat com a espai natural. Es tracta d’una museu a l’aire lliure i un mostra fidel de les capacitats d’extracció manual que tenien els trencadors, ja que la part més gran de les pedreres és anterior a l’ús de maquinària. Aquesta excursió pot fer-se a peu sortint d’Alaior i travessant el barranc. Es tracta d’iun indret d’alt interès paisatgístic.  

TORRE D’EN GALMÉS
La zona d’Alaior és una de les més riques en jaciments arqueològics. Per fer-vos una idea del potencial arqueològic del municipi, podeu visitar Torre d’en Galmés. Amb una extensió de 4,5 hectàrees és un dels més grans de Menorca i de Balears. Es troba situat en un punt elevat i privilegiat del mapa. Aquest fet, sumat a la seva gran superfície, fan pensar als estudiosos que exercia certa supremacia sobre la resta de poblats. S’hi conserva un gran nombre de construccions, entre les quals destaquen tres talaiots, un recinte de taula, nombroses cases talaiòtiques, una sala hipòstila, un sistema de recollida d’aigua i fins a quatre hipogeus. 

A banda de Torre d’en Galmés, al terme municipal d’Alaior trobem també els jaciments de Torralba d’en Salort o So na Caçana, així com dues de les navetes més imponents de l’illa, les de Rafal Rubí, la necròpolis per excel·lència, Calescoves, i les restes més antigues trobades fins ara, el sepulcre de Ses Roques Llises.