Poblat de Torre d’en Galmés

El poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, amb una extensió de 4,5 hectàrees, és un dels més grans de Menorca i de les Illes Balears.

Es troba situat sobre un turó d’uns 100 metres d’alçada des d’on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Aquesta privilegiada ubicació i la seva gran superfície fan pensar als estudiosos que aquest poblat exercia certa supremacia sobre la resta de poblats de l’illa.

El lloc va ser ocupat pels primers pobladors (inici de l’edat de Bronze). Per les restes trobades, es creu que va ser habitat fins a l’època medieval. L’època de màxim esplendor es va viure des del 1.200 aC fins l’època romana. Es calcula que hi haurien pogut arribar a viure 900 persones.

A Torre d’en Galmés es conserva un gran nombre de construccions, entre les quals destaquen tres talaiots (s’hi coneix poca cosa perquè no han estat objecte d’intervenció arqueològica), nombroses cases talaiòtiques de planta circular, el recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d’aigües i fins a quatre hipogeus que en origen tenien una funció funerària.

El recinte de taula va estar en ús durant el talaiòtic final. És un edifici de planta absidial, amb la façana lleument còncava i murs ciclopis de doble parament, voltats de pilastres laterals adossades a l’interior. La taula té la pedra vertical parcialment rompuda i la pedra capitell caiguda.

En aquest recinte es va fer una troballa important: una figureta egípcia de bronze de 15 cm que representa Imhotep, déu egipci de la medicina. Aquesta figureta evidencia que al talaiòtic final arribaven influències culturals de llocs llunyans, i que els pobladors eren capaços d’integrar nous elements dins el seu sistema de creences.

Un altre dels monuments significatius de Torre d’en Galmés és el conegut com a Cercle Cartailhac, una casa circular de pati central, un recinte cobert i un ampli pati davanter. És un dels exemples d’hàbitat d’època talaiòtica final més ben conservats de tot Menorca. Porta aquest nom perquè va ser descrit i dibuixat per primer cop per l’arqueòleg francès E. Cartailhac.

Al poblat també s’hi ha documentat un seguit de sitges de diverses mides que tenien la funció de recollida d’aigua de pluja. Hi ha un sistema de canalitzacions que comunicaria una sitja amb l’altra per decantar l’aigua per depurar-la.

La sala hipòstila documentada es coneix com a recinte Flaquer, pel fet que va ser excavada, junt amb part del recinte de taula per Joan Flaquer a mitjan segle XX. Hi trobam unes columnes construïdes amb blocs de pedra més estrets a la base que al capitell, anomenades columnes mediterrànies. L’estructura va recoberta amb unes lloses de pedra de forma rectangular i no massa gruixades. El conjunt devia anar recobert de terra i elements vegetals per fer-lo impermeable

La zona està museïtzada i compta amb un centre d’interpretació molt recomanable abans de la visita.

Des del poblat es pot accedir a visitar Na Comerma de Sa Garita i el sepulcre de Ses Roques Llises.

Per saber-ne més sobre un dels jaciments més estudiats de la Menorca Talaiòtica, us animem a visitar la web www.menorcatalayotica.com

Visitable: Sí
-
Aparcament: Habilitat
-
Serveis: Sí
-
Accés a persones amb mobilitat reduïda: Sí