Hauser & Wirth reobre les seves portes amb Chillida i Roni Horn

Hauser & Wirth Menorca ha reobert les seves portes amb les exposicions de dues grans figures de l’art contemporani: Eduardo Chillida, un dels més destacats escultors espanyols del segle XX, i la nord-americana Roni Horn, guanyadora del Premi Joan Miró.

«Chillida a Menorca» i Roni Horn són les dues mostres que Hauser & Wirth Menorca ofereix en el seu quart any d’estada a l’Illa del Rei. Podran visitar-se del 11 de maig al 27 de octubre i aniran acompanyades d’un extens programa educatiu, que inclourà un Education Lab centrat en la pionera obra de Chillida en col·laboració amb el Museu Chillida Leku.

Amb motiu del centenari del naixement d’Eduardo Chillida i en col·laboració amb la Successió Eduardo Chillida, la mostra «Chillida a Menorca», celebra la profunda connexió de l’artista amb l’illa a través d’una destacada selecció d’escultures i obres sobre paper que inclou diverses peces creades durant les seves estades a Menorca. Un total de 63 peces que dialoguen harmònicament amb la llum natural de la galeria i de l’illa.

D’altra banda, Roni Horn presenta la seva primera exposició individual a Menorca, mostrant una selecció d’escultures i instal·lacions que també interactuen amb els espais històrics de la galeria i l’entorn natural.

Menorca, un estudi a l’aire lliure per a Chillida

El vincle de Chillida amb Menorca es va crear al llarg de tots els estius que va passar a l’illa des de 1989. A Quatre Vents, la casa familiar que va establir amb la seva dona Pilar Belzunce a Alcaufar, va crear un estudi a l’aire lliure, on va trobar un espai tranquil per a treballar les seves escultures en terra chamota, envoltat de camps amb murs de pedra seca.

El seu fill Luis Chillida, present en la inauguració de la mostra, ha tractat de manera extensa la relació del seu pare amb l’illa i l’especial forma que tenia de produir des d’aquí. «A l’illa, “estant de vacances”, treballava de manera molt personal, sense cap ajudant. Ell controlava tot el procés i d’aquí sorgeixen obres veritablement singulars. La seva exposició a Hauser & Wirth Menorca estava predestinada i no podia haver quedat millor», reconeixia.

Chillida va reinterpretar la dialèctica entre matèria i buit, positiu i negatiu, espai interior i exterior. D’aquí que en la direcció artística de l’exposició juguin un paper destacat les bases de marès, la pedra emblemàtica de Menorca, ampliant la relació de les obres amb l’entorn. «D’aquesta manera es dilueix la frontera amb el que hi ha a fora. Realment, amb aquesta disposició, tenim la sensació que no hi ha diferència amb això de fora i això de dins, amb l’interior de la galeria i la naturalesa —la gran musa de Chillida», comentava Ignacio G. Chillida, fill major de l’escultor basc. Aquestes bases d’aparença flotant mostren el desafiament de l’artista contra la gravetat, present en la majoria de les seves peces, una rebel·lia contra el pes i una cerca permanent d’una paradoxal ingravidesa ferma.

El net de l’escultor i director de desenvolupament del museo Chillida Leku, Mikel Chillida, ha ressalta en la visita que la imperfecció i rugositat del marès conjuga amb els materials que utilitzava el seu avi. «Ell deixava marge al material perquè fos el que havia de ser. Les imperfeccions conten la història de les peces i, de fet, ell buscava tot allò que està darrere de la bellesa. La bellesa era per a ell un límit». Mikel Chillida també ha precisat que el seu avi utilitzava tècniques com la forja del ferro que li permetien deixar parlar al material. «Aquest respecte l’arrela encara més amb la naturalesa ja que el material està parlant el seu propi idioma».

La llum blanca del Mediterrani

El concepte de la presentació, dissenyat per l’arquitecte Luis Laplace amb especial atenció a materials locals, amplia el vincle de l’artista amb l’illa i el seu entorn natural. Laplace reconeixia durant la presentació, que «cada obra de Chillida és arquitectura, sobretot per la seva manera de tractar la llum i l’espai».

Va ser també a Quatre Vents, en un estudi amb un finestral amb vistes a la mar, on va treballar en moltes de les seves gravitacions. A Menorca, Chillida es va deixar inspirar per la llum blanca del Mediterrani, en perfecte contrast amb la «llum negra» pròpia de la seva País Basc natal, tal com ell la descrivia.

L’artista va trobar inspiració en la llum de l’illa, les monumentals pedreres a l’aire lliure de marès i els monuments del període talaiòtic. «La llum de Menorca és magnífica. Aquesta illa té una història preciosa, hi ha tota una cultura de la pedra molt interessant però l’illa també està plena de vent», va explicar en el seu moment l’artista. Així ho corroborava Laplace: «hem hagut de repensar com ell utilitzava la llum allà, al País Basc, i com s’utilitza aquí». Aquesta llum que inspirada a l’escultor marca l’essència del diàleg de Chillida amb l’illa, i de les seves obres amb aquesta exposició.

Amb «Chillida a Menorca» podreu descobrir més de seixanta obres creades al llarg de mig segle, des de 1949 fins a l’any 2000, coneixent tota la dimensió de la trajectòria de l’escultor.

Sobre Roni Horn

D’altra banda, l’aclamada artista Roni Horn, establerta a Nova York i guardonada amb el Premi Joan Miró 2013, és coneguda per articular la seva obra entorn del conceptualisme i des de mitjans molt diversos.

La mostra, que ha estat presentada a càrrec de l’escriptora i investigadora Isabel de Naverán, aglutina diverses obres que interactuen de manera directa amb les memòries, experiències i pensaments d’aquelles persones que les visiten.

Segons Isabel de Naverán, «els estats mentals són part del cor d’aquestes peces». Malgrat la diversitat de mitjans de la qual fa gala, les seves obres al·ludeixen sempre a temàtiques de llarg recorregut que guien el seu permanent estudi poètic sobre la naturalesa mutable de la identitat, el significat i la percepció. En general, la materialitat i l’aquositat de les seves obres són una invitació a l’atenció pausada, a la paralització del frenètic, i imposen una paradoxa d’ambigüitat i dualitat.

Una ambiciosa instal·lació de contundents escultures de vidre fos convida al públic a presenciar la interacció entre la llum i el temps. L’exposició, que ocupa la galeria sud, recull també peces inspirades en els versos d’Emily Dickinson i obres en or i coure de sèries clau en les quals l’artista porta treballant des de la dècada de 1990.