Què veure as Migjorn Gran: de ruta pel poble del folklore menorquí

As Migjorn Gran es respira l’essència de Menorca. És un lloc de tradicions, tranquil, on el temps semblar haver-se aturat…

Aquest petit municipi del sud de l’illa presenta una curiosa paradoxa: és, alhora, el poble més jove i també el més longeu de Menorca. El més jove perquè es va independitzar des Mercadal i es va constituir com a municipi l’any 1989, i el més longeu perquè no és estrany que els seus veïns superin els cent anys de vida. el cas més paradigmàtic és el de Joan Riudavets Moll que el 2004 es va convertir en l’home més vell del món amb 114 anys –i fins als 110 va passejar en bicicleta pel poble!

Des Migjorn també és fill Francesc d’Albranca, metge, erudit, arqueòleg, folklorista i un dels intel·lectuals més importants de la història contemporània de Menorca. Us convidem a fer un tomb per aquest petit gran poble…

L’encant dels carrers des Migjorn

EL CENTRE HISTÒRIC
Des de fa uns anys, els migjorners s’han adherit a la tradicional moda del sud espanyol i deixen els seus ramellets i plantes a l’exterior de les cases. Això fa que alguns carrers del centre, a part de combregar amb la blancor mediterrània, llueixin un estampat de colors vius. Aquests quatre carrers desemboquen al Pla de l’Església que, per l’elegància dels senzills, transmeten quietud i respòs. Caminant un poquet més avall trobareu el Bar Peri, allò que es ben coneix com un «bar de poble».

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL I REFUGI ANTIAERI
El primer centre de culte des Migjorn es trobava a prop de Binicodrellet, allà on hi hagué un assentament d’època talaiòtica. L’actual temple, al bell mig del poble, és de 1768. L’edifici, format per una nau única i capelles laterals comunicades, és d’una gran senzillesa arquitectònica. Just a la sortida de l’església es troba l’accés al refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. S’hi fan visites guiades.

A les afores del poble

SANT AGUSTÍ VELL
A prop des Migjorn Gran trobem un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca: el poblat de Sant Agustí. És conegut per la singularitat d’un dels seus talaiots, que encara conserva en la seva càmera interna l’embigat de fusta d’ullastre original. Sens dubte, una de les discretes meravelles de l’arqueologia menorquina.

BARRANC DE BINIGAUS
El litoral des Migjorn té la particularitat de ser la desembocadura de diferents barrancs; alguns d’ells, ruta habitual de senderisme. El cas més paradigmàtic és el del barranc de Binigaus. Al llarg de l’itinerari trobem algunes cavitats espectaculars, com la Cova des Coloms –la cova natural més gran de Menorca amb 24 m. d’alçada, 110 m. de longitud i 15 m. d’amplada– i la Cova de na Polida, actualment tancada per protegir-ne les estalactites i una espècie de ratpenat en perill d’extinció que utilitza la cova com a refugi equinoccial. A l’inici de la ruta també hi trobareu la sala hipòstila des Galliner de Madona, un dels millors exemples que es conserven d’aquest tipus de construcció prehistòrica.

Platges i cales verges

DE TREBALÚGER A BINIGAUS
En el terme municipal des Migjorn Gran es troben algunes de les platges i cales verges més impressionants de Menorca. La primera, Trebalúger, platja paradisíaca d’arena blanca i fina i aigües de color turquesa, està situada al final del barranc del mateix nom. A continuació, Fustam i Escorxada, dues cales verges aïllades de difícil accés –45 minuts a peu des de Binigaus– i de característiques similars a l’anterior. I, per fi, Binigaus, la platja més gran del municipi, pròxima a les urbanitzades Sant Adeodato i Sant Tomàs.