Església i Claustre del Carme

L’església i el convent del Carme, d’estil neoclàssic, és un dels principals conjunts arquitectònics religiosos construïts a Menorca durant el segle XVIII.

L’edifici de l’església és de planta de creu llatina i té quatre capelles a cada costat entre contraforts i cobertes de volta de canó. La nau central està coberta amb volta d’aresta i el creuer amb una cúpula amb quatre rosetons rematada amb llanterna.

La decoració interior és sòbria i està marcada per l’entaulament d’inspiració clàssica que recorre tot el temple, així com per l’obertura de grans finestrals que doten el temple d’una notable lluminositat.

La façana principal, flanquejada per dues torres rematades de forma una mica forçada, resta inacabada. Entre els diferents elements, destaquen les bases del que podrien haver estat quatre grans columnes que, presumiblement, tindrien com a funció aguantar un gran frontó.

El convent del Carme es va anar construint al mateix temps que l’església. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, neoclàssic, i també de decoració arquitectònica sòbria. Destaquen en la planta baixa les mènsules esculpides per Ferran M. Comas.

El conflictiu origen de l’església i el convent del Carme

L’establiment dels carmelites i la construcció de l’església i el convent del Carme a Maó no va ser fàcil, sobretot per la ferma oposició de la comunitat de la parròquia de Santa Maria i dels fransciscans del convent de Jesús, després dedicat a Sant Francesc d’Assis.

Les obres van començar l’any 1725 oerò van ser paralitzades per ordre del governador Richard Kane a instància de les altres comunitats religioses presents a la ciutat. Persistents, els carmelites aconseguiren l’autorització del rei Jordi II de Gran Bretanya l’any 1749 i van posar la primera pedra el 1750. Les obres es van allargar durant la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX.

La vida del convent del Carme va ser curta, però. Dos esdeveniments van determinar la fi de l’ús religiós: primer, la supressió de la comunitat religiosa durant el Trienni Liberal (1821-1823) –restituïda posteriorment pel rei Ferran VII– i després, la desamortització de Mendizábal (1835), que va suposar la seva fi definitiva i el seu pas a titularitat municipal.

L’església va romandre oberta al públic, però el convent va passar a tenir diversos usos civils, des de presó i seu judicial a escola i mercat. Actualment, la planta baixa acull el mercat de Sa Plaça amb parades de productes agroalimentaria, de moda i calçat, bars, cafeteries i negocis de menjar per endur. En la planta superior es troben les dependències del Conservatori Professional de Música de Menorca, la Biblioteca de la Fundació Rubió Tudurí, aules municipals i una sala d’exposicions.

El pati de l’antic convent és avui escenari privilegiat de concerts organitzats a l’estiu per Es Claustre.