Petites peces, grans històries: les joies del Museu de Menorca

El Museu de Menorca reuneix una de les principals col·leccions arqueològiques de l’illa, amb materials que permeten recórrer la seva història des de la prehistòria fins a èpoques més recents. Ceràmiques, eines, objectes domèstics, peces de culte, joies i aixovars funeraris mostren com vivien les diferents comunitats que han habitat Menorca al llarg dels segles.

L’exposició permanent dedica una atenció especial a la prehistòria, la història antiga i la Menorca del segle XVIII. Entre els seus fons hi ha peces conegudes i d’altres més discretes que, per la seva funció o per les circumstàncies de la troballa, permeten apropar-se a la vida quotidiana, les creences i les relacions de l’illa amb altres territoris. Aquestes són algunes d’elles.

Abans de l’arribada dels humans

El crani de Myotragus balearicus

Abans que els humans arribassin a Menorca, l’illa estava habitada per una espècie de cabra molt particular: el Myotragus balearicus. Feia tot just 45 centímetres, pesava uns 30 quilos i va evolucionar durant milions d’anys en les condicions d’aïllament de Mallorca i Menorca. La seva adaptació al medi va ser tan peculiar que va desenvolupar potes curtes i robustes, una visió més frontal que la d’altres cabres i uns incisius que creixien contínuament, com els dels rosegadors. El crani conservat al Museu de Menorca prové de la Cova d’Es Rovellar, a Es Migjorn Gran.

La vida i les creences a la Menorca talaiòtica

Un testimoni de la tradició formatgera

Entre els materials prehistòrics del Museu de Menorca es conserven diverses formatgeres, recipients ceràmics utilitzats per elaborar formatge. La seva presència demostra que el processament de la llet formava part de les activitats habituals de les comunitats talaiòtiques i que la transformació d’aquest producte permetia conservar-lo durant més temps. Són peces senzilles, però ajuden a conèixer aspectes molt concrets de l’alimentació i la vida domèstica de la Menorca prehistòrica. També connecten amb una activitat que encara forma part de la tradició ramadera i alimentària de l’illa.

El brauet de bronze de Torralba d’en Salort

El brauet de bronze de Torralba d’en Salort és una de les peces més representatives de la col·lecció talaiòtica del museu. Es va trobar al recinte de taula del jaciment d’Alaior, en un context relacionat amb les pràctiques rituals d’aquestes comunitats. Tot i que no se’n coneix amb exactitud la funció, les representacions d’animals en bronze formen part dels materials vinculats a les pràctiques simbòliques de la societat talaiòtica. El petit brau esdevé, així, una finestra a les creences i els rituals de la Menorca prehistòrica.

Una illa connectada amb les cultures mediterrànies

Què hi fa una figura egípcia a Menorca?

Una de les peces més singulars del museu va aparèixer durant les excavacions de 1974 al recinte de taula de Torre d’en Galmés. Es tracta d’una petita estatueta de bronze d’Imhotep, un personatge de l’antic Egipte relacionat posteriorment amb el culte a la medicina. La figura fa uns 15 centímetres. La seva presència en un jaciment talaiòtic resulta especialment cridanera i posa de manifest que Menorca no estava aïllada de la resta de la Mediterrània. La circulació d’objectes i persones permet entendre l’illa com a part d’una xarxa de contactes i intercanvis molt més àmplia.

El guerrer de Son Gall

Fa només 18 centímetres, però és una de les peces més cridaneres de la col·lecció talaiòtica. Aquest petit guerrer de bronze, trobat a Son Gall (Alaior), representa un personatge nu, amb casc de tipus frigi i botes fins als genolls. Tot i que actualment li falten els braços, la seva posició permet imaginar-lo sostenint un escut i una llança. La peça, datada entre els segles VI i II aC, també planteja una qüestió interessant: no sabem on es va fabricar, però aquest tipus de figures sembla estar relacionat amb una demanda molt concreta de les societats talaiòtiques de Menorca i Mallorca.

El mosaic de l’Illa del Rei

Descobert el 1888, el mosaic de la basílica de l’Illa del Rei és una de les peces més singulars del Museu de Menorca. Està format per diverses composicions decorades amb animals, plantes, cràteres i motius geomètrics, elaborades amb petites tessel·les de marbre i pedra. El conjunt pertany a una basílica bizantina construïda al segle VI i connecta Menorca amb una tradició artística que s’estenia per diferents punts de la Mediterrània durant l’època de Justinià. Els fragments es van traslladar al museu el 1950 i permeten apropar-se a la Menorca de fa més de 1.400 anys.

Una col·lecció que va més enllà de la prehistòria

Les peces relacionades amb la cultura talaiòtica són només una part dels fons del Museu de Menorca. La col·lecció també inclou eines, recipients, estris domèstics i altres objectes relacionats amb la vida quotidiana, procedents de diferents jaciments de l’illa.

Aquests materials permeten conèixer qüestions tan concretes com l’alimentació, les activitats artesanals, l’organització dels espais domèstics o les pràctiques funeràries. Són, en molts casos, objectes senzills, però fonamentals per reconstruir com era la vida a Menorca en diferents moments de la seva història.

El recorregut per l’exposició permanent continua amb materials d’altres períodes, incloent-hi l’època antiga i la Menorca del segle XVIII, i mostra els canvis experimentats per l’illa al llarg dels segles.

>> Descobreix totes les joies del Museu de Menorca a museudemenorca.es i programa la teva pròxima visita.