Cayón organitza una exposició única amb obra de Joan Miró

Aquest estiu, Galeria Cayón organitza una ambiciosa exposició dedicada al gran mestre del surrealisme abstracte. Prop de quaranta obres de Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma 1983), entre elles una vintena d’escultures en bronze, habitaran del 3 de juny al 9 de setembre de 2023 l’antic Salón Victoria de Maó.

«És una fita a Espanya i, especialment per a Menorca i Maó, comptar amb la que segurament és l’exposició d’escultura de Miró més gran i àmplia realitzada en una galeria d’art», expliquen els galeristes.

Per a fer-ho possible, Adolfo i Clemente Cayon, socis i fundadors de Galeria Cayón, han comptat amb el suport de la família Miró i de Successió Miró. I especialment, afirmen, amb el de Joan Punyet amb qui han treballat «mà a mà» durant més de dos anys per a fer realitat aquesta exposició.

Una escultura amb història menorquina

El fet que prop de la meitat de les peces siguin escultures no és l’única raó que fa d’aquesta una exposició excepcional. Una de les obres exposades, datada l’any 1977, s’inspira en una taula, prova del «interès que Miró va tenir en la cultura menorquina i, en concret, en la cultura talayótica», assenyalen des de Galeria Cayón.

Concretament, el cos horitzontal d’aquesta escultura que reprodueix una de les construccions més característiques de la prehistòria de Menorca «és a l’origen la carcassa d’un llibre titulat Història de la humanitat», obra que «va ser estudi i inspiració per a Miró, que pretenia fer-la monumental encara que finalment va quedar en un projecte».

La peça està composta per diferents cossos: un fragment de tauló de fusta, una pedra rectangular, una caixa de llibres de cartó corrugat que porta per títol Història de la humanitat i, finalment, una pedra d’esmolar amb una forma d’argila modelada a manera de mitja lluna que serveix com a rematada.

L’obra escultòrica de Joan Miró

Com assenyalen els organitzadors, el protagonisme que es dona a l’obra escultòrica de Joan Miró fa d’aquesta exposició «una fita a Espanya». Es tracta de peces creades a partir dels anys seixanta en les quals es pot veure «l’estil inequívoc de Miró i la seva passió per col·leccionar i assemblar elements del seu entorn natural, sent la mar i el camp molt transcendentals en la seva vida quotidiana».

Per a donar forma a aquestes obres, Miró va treballar en diversos tallers especialitzats com el de Parellada a Barcelona, la Fonderia Artistica Bonvinci de Verona, i la Fonderie Valsuani et Fils i Susse Fondeur, totes dues a París.

Un artista entre les avantguardes del segle XX

Els primers contactes de Joan Miró amb les avantguardes del segle XX es remunten als anys vint, quan va conèixer a Pablo Picasso, Francis Picabia, Max Jacob, Tristan Tzara, Antonin Artaud o André Breton, entre altres destacades figures del món de l’art.

Després d’uns primers anys d’influències fauvistes, cubistes i expressionistes, va ser després de conèixer Breton i els surrealistes quan la seva obra va evolucionar cap a l’imaginari, l’oníric, tornant-se més abstracta i simple, i reduint la seva paleta a colors primaris i també a formes primàries.

La relació de Miró amb les avantguardes va prosseguir al llarg de tota la seva vida. Entre molts altres artistes i escriptors, va coincidir també amb Marcel Duchamp, Max Ernst, Jackson Pollock, Ernest Hemingway o Vasily Kandinsky.