«Després del Mediterrani», la primera exposició col·lectiva de Hauser & Wirth Menorca

Hauser & Wirth avança la seva temporada amb la inauguració de la seva primera exposició col·lectiva a Menorca: Després del Mediterrani ja pot visitar-se des del 2 d’abril. Aquesta mostra, comissariada per l’escriptor i investigador d’art Oriol Fontdevila, ocupa una de les naus de la galeria de l’Illa del Rei, mentre que la segona gran nau es reserva per a l’artista Christina Quarles, que inaugurarà el 18 de juny.

Aquesta és la tercera exposició que programa la galeria d’art suïssa a l’Illa del Rei després de les individuals de Mark Bradford i Rashid Johnson. Una nova proposta que agrupa set joves artistes l’obra dels quals tracta reptes ecològics i socials que afecten l’entorn del Mediterrani: Laia Estruch, Erola Arcalís, Omar Mismar, Abi Shehu, Adjoa Armah, Sara Ouhaddou i el col·lectiu Huniti Goldox, amb Areej Huniti i Eliza Goldox. Artistes espanyols, albanesos, francesos-marroquins i libanesos presenten obres existents i noves, aquestes últimes creades a través d’un programa de residències que té lloc a Menorca durant l’hivern en col·laboració amb artesans locals com a ceramistes i teixidors.

Aquest projecte neix de la visió dels presidents de Hauser & Wirth Menorca, que han volgut apostar per artistes joves i projectar una exposició d’impacte local que, al seu torn, impactés en tota la conca mediterrània.

Després del Mediterrani, una utopia d’esperança

Després del Mediterrani conjura diferents tipus d’imaginaris futurs que tracten idees al voltant de les crisis ecològiques i humanitàries que soscaven aquesta mar.

L’exposició de Hauser & Wirth qüestiona l’imaginari unitari que històricament s’ha articulat —i que perdura— del Mediterrani com a mar suau i assolellat, d’una geografia idíl·lica que hauria propiciat maneres de vida igualment plàcids, de cultures que haurien tingut la capacitat per a conviure, mercadejar i desplaçar-se amb harmonia.

No obstant això, l’exposició també augura esperança i obre les portes a possibles futurs optimistes. Oriol Fontdevila, durant la visita de premsa celebrada el passat 30 de març comentava que a mesura que avançava el procés de localització de recerques es va adonar que l’exposició no requeia en discursos pessimistes, sinó que obria un lloc d’utopia que operava des de l’esperança.

Així doncs, aquesta mostra col·lectiva introdueix nous pensaments i narratives que testifiquen la capacitat humana per a afrontar els reptes de la regió: «Què serà del Mediterrani durant les pròximes etapes geològiques? Què trobaran després d’aquesta mar els centenars de migrants que s’aventurin a creuar-lo? Quines representacions reemplaçaran l’antiga idea d’una mar bucòlica?»—es pregunta el comissari Oriol Fontdevila.

Els artistes del nou Mediterrani que reuneix Hauser & Wirth

A través de la seva pràctica, els artistes de l’exposició confronten el seu llegat amb les problemàtiques que es deriven de l’actual emergència climàtica, el postcolonialisme i la Primavera Àrab, de les onades migratòries i les polítiques que impedeixen la mobilitat entre les ribes d’aquesta mar, comenta Oriol Fontdevila.

Entre les diferents obres, trobem treballs que analitzen i transformen la matèria —en alguns casos la matèria física de Menorca— al mateix temps que desgranen problemàtiques socials. És el cas de l’obra de Adjoa Armah, (when) time turns, space turns, un rellotge per a l’illa en 12 peces que incorpora arena de diversos punts geològics de Menorca i que ens anima a pensar en nous temps no liniales, a incorporar temporalitats circulars i culturals. Durant la residència, l’artista de Ghana ha treballat amb la geòloga Lorena Rasero, l’arqueòloga Irene Riudavets i la biòloga marina Rita Pabst per al desenvolupament de la seva obra.

Qui també ha treballat sobre el terreny local és l’artista menorquina resident a Londres Erola Arcalís, creant una arqueologia fictícia d’un «naufragi en terra ferma» viscut pel seu avi. Arcalís juga amb les abstraccions del paisatge a través de la fotografia ficcionada.

Abi Shehu, per seva part, ha treballat amb la ceramista Blanca Madruga en la producció de ceràmica per a l’obra See, once more, the stars, que Shehu va començar en la seva Albània natal explorant i fotografiant les coves del riu Vjosa, que flueix de Grècia a Albània en sentit contrari a la migració massiva del país. La continuació d’aquesta obra a Menorca se centra en materialitzar les coves a través de gerros de ceràmica en forma de boca.

El col·lectiu Huniti Goldox, amb Areej Huniti i Eliza Goldox, han treballat a l’estudi Xalubinia i a les salines de Sal de Menorca per a la instal·lació del vídeo Rising up from Halite. Una peça de creació audiovisual amb fonament documental sobre un procés de sequera i salinització de la mediterrània ocorregut durant la prehistòria. Comenten: «La sal es pot percebre com una qüestió de resistència que utilitzem per a proposar una narrativa digital en la qual la mar Mediterrània s’ha assecat, i hem pogut incorporar el material a la instal·lació física».

A aquestes peces se suma l’obra d’Omar Mismar, que construeix un relat irònic sobre les dificultats de trobar llar a Beirut com a metàfora d’una violència sistèmica que condiciona el país; la de Sara Ouhaddou, que reivindica el llegat d’un marginat enclavament àrab a Marsella a partir d’una apologia al famós sabó de la regió; i l’escultura exterior de Laia Estruch, Kite 2, que posa a prova materials industrials amb el poder del vent, construint així una instal·lació escènica i interactiva.

Artistes en residència

A Menorca, els artistes han treballat durant els mesos d’hivern per crear aquestes obres per a l’exposició col·lectiva Després del Mediterrani. Durant la seva residència a l’illa, les artistes Adjoa Armah, Abi Shehu i el col·lectiu Huniti Goldox han conreat les seves creacions en col·laboració amb artesans, investigadors i proveïdors locals.

A més, acompanyant l’exposició s’ha creat un programa públic dirigit per les artistes que inclou un taller d’impressió fotogràfica per Erola Arcalís, la sèrie de fotografies de la qual Shipwreck Studies s’inclou en l’exposició, i la performance Kite 2 per Laia Estruch sobre la seva nova escultura exterior que porta el mateix nom.

Les obres han estat produïdes amb l’ajuda de Blanca Madruga, Ferran Collado, Lorena Rasero i Agustí Rodríguez (Centre de Geologia de Menorca), Irene Riudavets, Dental-Mo, Eduard Pagès (Tecnodimension), Verónica Arellano-Centre d’Art Xalubinia, Antic Anitigüedades, Rita Pabst, ITEB – Institut Tecnològic de la Bisuteria, Sal de Menorca, Comercial Caules, Soundwave Menorca, Argos, Es Grop, Grupo Tecnográfico, Portella Equipaments i Biblioteca de Maó, Agència Reserva de la Biosfera i Demarcació de Costes (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico).

Hauser & Wirth reconeix el valor que les residències poden aportar al desenvolupament individual d’un artista i el seu impacte en una comunitat. Les seves diferents galeries representen l’amplitud de comunitats artístiques que fan costat a un sistema per a artistes de diferents parts del món. Se centren en la creació d’un entorn que facilita que l’artista dediqui un temps a l’evolució de la seva pràctica amb els beneficis afegits d’espais d’estudi, noves influències, contactes i visibilitat.