Far de Punta Nati

El far de Punta Nati, a només sis quilòmetres de Ciutadella, s’aixeca sobre els penya-segats del extrem nordoriental de Menorca. Amb una altura de 42 metres sobre el nivell del mar, el seu feix de llum té un abast nominal de 18 milles nàutiques.

És, juntament amb Cavalleria, un dels llocs més populars per veure les postes de sol, amb la peculiaritat que en els dies clars es pot veure el perfil de la veïna Mallorca.

A l’estiu, tanmateix, l’experiències pot arribar a ser decebedora per la gran quantitat de gent que arriba a concentrar-s’hi. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una zona protegida i, per tant, vulnerable, per la qual cosa la pressió humana i el trànsit rodat haurien de ser qüestions a corregir en un futur pròxim.

La tragèdia que va motivar la construcció del far

El far de Punta Nati té el seu origen en un fet tràgic ocorregut el 9 de febrer de 1910: el naufragi del «Général Chanzy», un dels vapors més moderns i còmodes de la Compagnie Générale Transatlantique.

Va ser, sens dubte, una de les tragèdies marítimes més grans del segle XX. Les dades són esfereïdores: 155 persones mortes, 24 cadàvers recuperats i un únic supervivent, el passatger Marcel Baudez. Entre les víctimes hi havia una delegació d’artistes famosos, entre els quals es trobava l’humorista Janiot, el cantant Francis Dufor i els acròbates americans Derenda & Green.

L’accident del «Général Chanzy» va ser el detonant que va dur el Govern francès a exigir la construcció d’un nou far en la costa nord de Menorca, il·luminada fins a aquell moment només pel de Cavalleria –el far de Favàritx no es construiria fins al 1922. De fet, no era la primera vegada que s’accidentaven vaixell en la zona, coneguda a França com «la costa de la mort»; just un mes abans s’havia enfonsat la goleta «Martial».

Davant la pressió gala, el Govern espanyol va decidir construir el far de Punta Nati. Projectat per Mauro Serret, va ser inaugurat l’1 de setembre de 1913, només 14 mesos després d’haver iniciat les obres.

Un entorn natural i cultural únic

Els paisatges culturals es defineixen com el resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural, «obres conjuntes de l’home i la naturalesa», que, segons assenyala la UNESCO, «il·lustren l’evolució de la societat humana, sota la influència de les limitacions físiques i/o possibilitats del seu medi ambient natural i de les forces socials, econòmiques i culturals successives, tant internes com externes».

Punta Nati és un clar exemple de paisatge cultural i, segons defensen des de l’entitat Amics de Punta Nati, estaríem davant del «paisatge cultural més emblemàtic de Menorca per la concentració i la qualitat d’elements etnològic i arqueològics» que hi trobem. És un paisatge definit per la pedra: la que de forma natural dona forma a aquests terrenys àrids, estèrils, tan diferents a altres en la mateixa illa, i la que, modelada per l’home en forma de murs, barraques i ponts de bestiar, els hi dona identitat. És, diuen des d’Amics de Punta Nati, «l’exemple que identifica l’essència de la cultura pròpia de l’illa».

Com arribar al far de Punta Nati

El far de Punta Nati es troba a només sis kilòmetres de Ciutadella. Per arribar fins allà, la forma més fàcil és fer-ho des de la Ronda Nord (RC-1), carretera que neix a la Me-1, quasi a l’arribada a Ciutadella. Avancem per aquesta ronda fins arribar al camí que duu a Punta Nati, perfectament senyalitzat (Cf-5). Deixem el cotxe a l’aparcament de l’entrada i arribem caminant al far en poc més de 10 minuts. La carretera està perfectament habilitada per a ciclistes i peatons.