Todos los hombres que somos

El pròxim 24 de febrer a les 20 hores, a la Sala Polivalent Albert Camus de Sant Lluís, es presenta l’obra Todos los hombres que somos. Una peça teatral on un grup d’homes relaten fragments de les seves vides, per preguntar-se: Quina mena d’homes som avui?

A partir d’un contacte des dels Serveis Socials des Mercadal i amb la col·laboració del Ministeri d’Igualtat pel Pacte d’Estat, es produeix una conversa amb el director de la peça, Endika Izquierdo, per a crear un material escènic —que acabarà donant lloc a la primera peça d’aquest col·lectiu— que aborda la masculinitat que avui, més que mai, travessa a aquest grup de creadors i a la societat en general.

Sobre Todos los hombres que somos

Todos los hombres que somos és un muntatge confessional, en el qual un grup d’homes travessen els paisatges on alguna vegada van ser més o menys feliços. Retalls de somnis i històries inunden el lloc i els cossos relaten fragments de les seves vides mentre es pregunten: Quin tipus d’homes som avui? Qui ens habita? En quina part del cos els carreguem? Pesen, són lleugers, són tènues, ens colpegen, ens cremen, ens acaricien? Allò que ens va passar, existeix encara?

En un espai buit, un grup d’homes de diferents generacions, països i desconeguts s’ajunten a conversar. Recorden i evoquen els fragments de familiars, amics, parelles que els conformen. La història de cadascú constitueix la composició dels quals som, d’aquells homes… i dones, que alguna vegada van traspassar el llindar de les nostres vides i van fer el que avui podem ser, per potser així, algun dia, podríem ser una altra cosa. Ells són Fabrice, Dante, Esteve i Endika.

Nota del director escènic Endika Izquierdo

«En este caso, éste grupo de hombres se reunió para hablar de ese mar cambiante que somos. De esos hombres y mujeres, pero sobre todo hombres, en la construcción simbólica del término que conforman nuestros paisajes, donde alguna vez, fuimos más o menos felices. Y en esa extraña casa de hoy, que es el encuentro físico con desconocidos, abrimos generosamente el perturbador cajón de los recuerdos. Le ponemos voz a las sombras, nos reímos de las tragedias universales y lloramos al ver pasar los fantasmas de aquellos que ya no están, pero que sin embargo, todavía existen. Nos pesan, los cargamos, los evocamos y nombramos en nuestras múltiples formas de ser con el mundo. Es ahí, en esa multiplicidad donde el ritual teatral se resignifica y adquiere sentido», escriu el director de Todos los hombres que somos.

Sala Polivalent de Sant Lluís
C/ de Sant Lluís, 58
07710 Sant Lluís