Albarrán Bourdais acull la fotografia d’Alberto García-Alix

La galeria d’art Albarrán Bourdais obre la temporada 2025 amb una exposició excepcional de l’icònic fotògraf Alberto García-Alix, un dels grans noms de la fotografia europea contemporània.

La mostra, que es podrà visitar del 26 d’abril al 31 de maig, recorre quaranta anys de la seva trajectòria a través de cinquanta-vuit imatges en blanc i negre, que permeten apreciar l’evolució de la seva mirada i la seva tècnica al llarg de les dècades.

Premi Nacional de Fotografia el 1999, García-Alix ha sabut captar amb la seva lent els canvis socials d’Espanya des dels anys vuitanta, plasmant un univers poètic i transcendental en cada obra.

Alberto García-Alix: quatre dècades de fotografia en blanc i negre

L’exposició que es podrà veure a la galeria maonesa revela la seva evolució tècnica i estilística, des dels seus primers retrats autobiogràfics en 35 mm fins a les seves experiències més recents amb la múltiple exposició de mig format, que exploren postures més expressionistes i abstractes.

A la planta baixa de la galeria, el paisatge i la natura prendran protagonisme amb una sèrie d’imatges realistes realitzades entre el 1990 i la primera dècada del 2000. Aquestes fotografies, encara que aparentment documentals, estan reinterpretades per la mirada de l’autor, desprenen tensió i un caràcter propi. «Una forma de veure és una forma de ser», expressa García-Alix.

Per altra banda, a la primera planta, l’espectador s’endinsarà en el Madrid dels anys 80 a través de retrats de figures icòniques com Alaska, Ana Curra, Santiago Auserón i Edi Clavo, reflectint l’efervescència cultural de l’època. «Entenc el retrat com un diàleg, un singular pols entre fotògraf i model», afirma l’autor.

El recorregut culminarà al segon pis amb la seva faceta més expressionista. En aquesta secció destacaran les imatges de la sèrie «Fantasies al Prado», el resultat de quatre anys fotografiant obres mestres del Museu del Prado. Amb la seva càmera, García-Alix «repinta» aquestes obres, dotant-les de misteri, tensió i moviment: «Vaig fotografiar immers en un seguit de ressonàncies i fantasmagories. Percebent en allò subjectiu i intuïu», explica l’artista.

Disseminats per la galeria, també trobem autoretrats en els quals l’artista s’enfronta a ell mateix, explorant la seva identitat a través de la fotografia. García-Alix s’ha retratat al llarg de tota la seva carrera, de vegades amb una mirada crua i directa, altres cops ocult darrere de desenfocs o dobles exposicions. «L’autoretrat és un altre exercici fotogràfic constant en la meva obra. Les imatges són miralls. Veig en elles les meves tensions i, fins i tot, el devenir del moment en què van ser fetes».

L’exposició organitzada per Albarrán Bourdais celebra la trajectòria d’una figura clau per a la fotografia, reconegut per les seves imatges que han escapat de les censures per construir un univers visual complex. Una oportunitat única per endinsar-se en l’obra d’un referent indiscutible, la mirada del qual ha transformat l’art de capturar instants en un exercici d’introspecció i testimoni històric.