Arriba a Sant Lluís l'obra de teatre Hasta que la muerte nos separe de la companyia madrilenya Produccions inconstants. Hasta que la muerte nos separe reflexiona sobre la parella com a constructe social, cultural, econòmic i religiós. La filla és objectiu, adhesiu, excusa, justificació, però, finalment, sempre ocupa un tercer lloc. La societat evoluciona; la idea occidental de família, no. Així és com es presenta aquesta peça del director Emilio del Valle, que podrà veure's el dia 9 de desembre a la Sala Albert Camus.

Sobre Hasta que la muerte nos separe

A l'escenari un actor, una actriu i un músic d'edats semblants construeixen dos personatges dels quals entren i surten permanentment: una parella que s'acaba de separar, després d'una llarga convivència en la qual tots dos havien somiat acabar les seves vides un al costat de l'altre. Tenen una filla, que fa que aquesta separació no sigui total, i que la famosa frase del ritus catòlic adquireixi tot el seu vigor: «Hasta que la muerte nos separe».

Nota del director: Emilio del Valle

«El món està en constant evolució. No obstant això, la família segueix obstinada en mantenir el mateix format: el matrimoni, la casa, els fills. I, si volen, i per extensió, la relació de parella com a fórmula més evolucionada del matrimoni. En matèria emocional és difícil delimitar els pactes, de la mateixa manera que es fa impossible posar portes al camp. Impossible […] No és l'amor el que ens empeny a constituir la cèdula indissoluble de la societat occidental que és el matrimoni. Llavors, què és el que ens empeny? La societat en si i la seva necessitat de controlar al ciutadà, la seva moral arcaica tot i que blanquejada i el seu sistema econòmic dissenyat per a generar la necessitat de sumar forces, de trencar la individualitat de l'ésser humà per a crear una estructura de rang superior: la família.»